Com parlar bé en públic

Com Parlar bé en públic


Fa unes setmanes vaig fer la lectura i posteriorment la realització d'un treball sobre el llibre Com parlar bé en públic.

Llegir aquest llibre tenia una finalitat i és poder adquirir tècniques, hàbits... que hem d'adquirir alhora de parlar en públic.

Degut a que la professió que hem escollit és la de mestres ahurem de fer-ho sobint i per això és molt important aprendre a fer-ho bé i estar assabentat de com poder fer-ho.
A l'assignatura comunicació oral escrita i digital, també farem diverses activitats on haurem de posar en pràctica el que hem llegit en aquest llibre. Farem un debat, una recitació i una exposició sobre el territori.

Escric també de que tracta cada capítol del llibre.
Capítol 1 : La importància de la comunicació oral
Capítol 2 : Com parlar en públic
Capítol 3 : El llenguatge oral
Capítol 4 : El llenguatge corporal
Capítol 5 : Tipus de mitjans audiovisuals : La informació visual
Capítol 6 : Com preparar un discurs : El guió
Capítol 7 : La introducció i la conclusió de la presentació oral o discurs
Capítol 8 : El desenvolupament de la presentació oral o discurs
Capítol 9 : Vuit exemples d’altres situacions comunicatives
- La conversa de contacte
- L’encàrrec o “briefing”
- La conversa telefònica
- L’entrevista per a buscar feina
- La compravenda
- La negociació
- La discussió
- El debat. Com fer de moderador

Per últim m'agradaria parlar d'una noticía que va sortir al diari QUE el passat dimarts 6 d'octubre i parlava de com s'havia de fer una bona exposició oral
a) si estem davant d'un professor que coneixem
b)si estem davant d'un tribunal examinador

Aquesta notícia comença dient: PARLAR AMB PÚBLIC NO ES FÀCIL PER A MOLTES PERSONES, I MÉS SI TENIM DAVANT A UN PROFESSOR O BE UN TRIBUNAL EXAMINADOR.

També ens diu que el pitjor aliat en aquests casos és la por al ridícul, l'ansietat,el quedar-se en blanc...

Per últim ens proposen algunes possibles solucions a aquests problemes com ara dur un esquema clar al cap, oblidar-te de la gent que tenim al davant...

He volgut comentar aquesta notícia amb aquesta entrada ja que és un reflex de la importància que té saber fer una bona exposició i aprendre a fer-la correctament.

Recitació

Dilluns vaig recitar el conte d'en Pere i el Llop a la classe de comunicació Oral Escrita i Digital i aquesta es la meva autoavaluació de l'activitat : Un cop feta la recitació, haver vist el vídeo d’aquesta uns quants cops i haver vist els meus companys fer les seves recitacions, m’agradaria començar parlant d’un dels punts on crec que vaig estar menys encertada. Es tracta de l’elecció del conte que vaig fer : El Pere i el llop. Vaig decidir fer aquest conte entre diverses opcions perquè hem sentia més segura amb un text narratiu que no pas amb un text de prosa o un monòleg. A més no sabia si els nervis em podrien jugar una mala passada i vaig decidir buscar un text senzill, conegut i que en el cas de no saber per on sortir pogués fer-ne de més i de menys. Però en vista de les propostes de la majoria dels meus companys potser va ser la més fluixeta en quant a contingut. Pel que fa a la recitació, crec que vaig tenir una presència escènica adequada ( amb una expressió corporal bastant bona però massa seriosa). El to de veu va ser clar i alt per la qual cosa es podia entendre tot el que deia amb facilitat. L’entonació tampoc va estar malament però amb el temps he d’intentar no ser tan lineal. Per últim dir que vaig tenir una petita entrebancada al final del conte però qualitativament i valorant tots els aspectes tant positius com negatius crec que per ser la primera recitació que feia de memòria no va estar tant malament. Això si, sempre hi ha coses que es poden i s’han de millorar. Aquestes però només es milloren amb la pràctica. Espero que a banda de fer una millor elecció en quan a la recitació la resta de factors d'aquí uns anys em surtin de manera natural i em senti còmoda i segura en totes les exposicions i recitacions que hagi de fer.

Penjo també el conte per que el pogueu llegir. i havia una vegada un petit pastor que es passava molt de temps cuidant de les seves ovelles i, com que a vegades s'avorria veient-les pasturar, molts cops s'empescava coses per a divertir-se. Un dia, va decidir que seria una bona pensada divertir-se a costa de la gent del poble que hi havia per allà a la vora. S'hi va acostar i va començar a cridar: -Socors! el llop! que ve el llop! Els vilatans, van agafar el que tenien a mà i corrents van anar a ajudar el pobre pastor que demanava auxili, però quan van arribar allà, es van adonar que tot havia estat un broma pesada del pastor. I es van enfadar, i molt! Quan ja els vilatans se n'anaven, al pastor li va fer tanta gràcia la broma que va pensar en repetir-la. I quan els vilatans ja eren prou lluny, va tornar a cridar - Socors! el llop! que ve el llop! Els vilatans, en tornar-lo a sentir, van començar a córrer un altre cop cap on era el noi per auxiliar-lo, pensant que, aquest cop si, s'havia presentat el llop i realment necessitava de la seva ajuda. Però en arribar on era el pastor, van veure'l per terra, rient de veure als vilatans còrrer armats amb el que van trobar. Els vilatans, aquest cop es van enfadar encara més. I se'n van anar. L'endemà, el pastor va tornar a pasturar amb les ovelles al mateix camp. Encara reia quan recordava còrrer als vilatans. Però no va comptar amb que aquell dia si que va veure acostar-se el llop. La por li va enviar el cos. En veure que s'acostava cada cop més, va començar a cridar - Socors! el llop! que ve el llop! que se'm menjarà totes les ovelles! Auxili! Però els vilatans, escarmentats del que havia passat el dia anterior, no en van fer cas. El pastor va veure com el llop ja estava apunt de llançar-se sobre les seves ovelles, i cridava cada cop més desesperat! -Socors! El llop! el llop! - però els vilatans en van continuar sense fer cas. I vet aquí un gat vet aquí un gos que aquest conte s'ha fos I va ser així com va veure, impotent, com el llop es llançava sobre les seves ovelles, ferint-ne unes quantes i enduent-se'n una per menjar.

Per últim penjo la grabació de la meva recitació :

Conferència Cibernàrium

Dilluns 16 de novembre de 2009 Dilluns16 de novembre vem començat la setmana d'activitats extraordinàries amb dues conferències; per una banda la conferència impartida per L'Eulàlia Bosch i d'altra banda la conferència al cibernàrium. En aquesta entrada vull parlar d'aquesta segona conferència. La conferència al cibernàrium ha tractat sobre la web 2.0 i l'educació al cibernàrium. Primerament ens han introduit amb una petita introducció que era i per a que s'utilitzava el cibernàrium ( centre d'alfabetització tecnologica, dirigit a majors de 16 anys i el qual imparteix càpsules de curta durada d'1h i tallers de 2h. Un cop explicada la informació general els senyors Manuel Pérez Tornero i el Santiago Tejedor han començat la xerrada amb una enquesta sobre les webs 2.0 que coneixiem entre elles el firefox, google notes,facebook...I val a dir que de 94, tan sols en coneixia 21). Seguidament ens han visualitzat un vídeo que explicava l'ús actual i passat que es feia sobre les tecnologíes i una de les dades que més m'ha cridat l'atenció es que els joves d'avui dia passem conectats o estem d'avant l'ordenador una mitjana de 4'5 hores la qual cosa és moltíssim temps.
La resta de la conferència ha girat entorn la web 2.0 portava a l'àmbit de l'educació i finalment es va realitzar un petit col·loqui on es podien plantejar preguntes de diversos tipus.

Aquí podem veure el vídeo que ens van passar durant la conferència:



Per últim i com a petita crítica m'agradaria dir que hem va semblar una conferència una mica feixuga ja que va ser molt llarga.

Subtitular Vídeos Amb Dotsub

Check out this SlideShare Presentation:

Subtitular Vídeos Amb Dotsub

View more presentations from Josep Maria Soler.

eduwiki ( els cocodrils)

La pràctica de l'eduwiki l'hem feta sobre els cocodrils.

GIMP

L'última sessió de processos vam treballar el programma GIMP.
Aquest programma serveix per editar fotos ( poder cambiar , tamany, fer collags...)

Hem va semblar un programma molt interessant i per això faig aquesta entrada i alhora penjo la meva pràctica.

Els portàtils a les aules ( pràctica col·loborativa amb docs de google)

Tal com és

Qui ets tu ?

La setmana passada a la classe de comunicació oral escrita i digital varem fer una exposició on cadascú havia de fer una foto a un company i comentar perquè havia escollit aquella foto. Jo vaig escollir fer la foto a la Mireia Casanovas.
La foto que li vaig fer és la següent:


La Mireia és una noia que té 18 anys, és baixeta, té el cabell castany i llarg i té un estil molt propi.
Des dels primers dies de curs tinc una relació molt especial amb ella i he descobert trets de la seva personalitat que m’han agradat molt i alhora sorprès.
És una noia molt independent, simpàtica, amigable, moguda... La veritat, es que té moltes qualitats positives però la que més em va cridar l’atenció des de el primer moment va ser la seva ESPONTANEÏTAT.
La Mireia mai saps per on et pot sortir. És imprevisible, i si peca d’alguna cosa és que en alguns moments no pensa el que diu o el que fa i actua de manera espontània i impulsiva.
Aquesta característica va ser la que vaig triar per fer la foto ja que és la que més em ressalta de la seva personalitat i manera de ser.
Per representar aquest tret de la seva personalitat vaig decidir que fos mitjançant una bombolla de xiclet que sortís de la seva boca ja que penso que és un element que surt de manera espontània i si treus més aire del necessari es trenca i t’esquitxa tota la cara. Penso que d’alguna manera és un paral•lelisme amb l’espontaneïtat; en alguns moments és bona però si sempre l’utilitzes se’t pot girar en contra.

Els estudiants i els mestres tenen masses vacances ?

Buscant noticies sobre educació per tal de poder comentar-les,e trobat un debat en el qual es questionava si els estudiants catalans tenen masses vacances.
I jo em pregunto :
els estudiants catalans fan massa dies de vacances? Tres mesos sense classe són necessaris per fer un altre tipus d'activitats i desconectar de l'estrés del curs o són massa dies i al final s'acaba perdent el temps i sense saber què fer? Què heu fet durant les vacances?

Contrastant informació al diari el País hi ha un article el qual afirma que a partir del curs vinent s'adelantarà l'inici del curs escolar uns dies i es farà una parada l'última setmana de febrer.
Jo em pregunto: Es necessari aquest canvi? o pel contrari perjudicarà diferents families?

Espero els vostres comentaris i reflexions sobre el tema.

Va de mestres, carta als mestres que comencen

Un cop feta la lectura d'aquest llibre,vull destacar algunes d'aquelles idees del llibre que m'han semblat més importants :
Fragment 1

1- Capítol NO TINGUIS POR DE TENIR POR ( fragment pàgina 21)

No es tracta de ser el mestre més intel·ligent,ni el més simpàtic,no es tracta ni tan sols de pretendre arribar a ser el capdavanter de la innovació educativa. Es tracta, senzillament,d'aprendre a fer tres accions ben concretes: mirar si quan arriben a l'escola porten l'esmorzar i la roba necessària, intuir si necessiten un petó a la galta i obrir el seu interès cap a les coses del nostre món [...].Has de tenir clar que els mestres que generen confiança són els que mai s'obliden.

Aquest fragment l'he escollit perquè hi estic totalment d'acord. Sovint un mestre pot ser el millor en quant a coneixements, noves tecnologies...Però potser els i falten aquelles qualitats més humanes. Pel contrari aquells professors que potser tenen alguna mancança en el camp dels coneixements són exel·lents comunicadors i tenen una gran empatia amb els alumnes.
Personalment recordo aquells professors que van voler saver més de mi i es van preocupar fins arribar a la confiança perfecta per tal de poder aprendre jo d'ells i ells de mi.
Per últim m'agradaria dir que van ser pocs els professors que van saver fer-ho vers aquells que mai van ser capaços d'aconseguir-ho.

Fragment 2

-Capítol ESCIL·LA I CARIBDIS ( fragment pàg. 109)

És troben 2 nens. El primer diu: a mi, un ordenador nuevo, una impresora de color, treinta y cinco juegos de gameboy, el láser-pistola especial, la estación orbital Selene, un equipo completo de buceo, el traje del Mad y la colección de vídeos de disney. ¿Y a ti?. L'altre respon: <<¡ Mi papá y mi mamá me han dado besos !>> I el primer acaba dient <>.

Aquest segon fragment l'he escollit perquè va més enllà del que és l'escola propiament dita.
És un exemple molt clar de la diversitat de nens que hi ha dins una escola (nens aviciats, superprotegits...)
El paper del mestre en aquests casos penso que es complicat ja que cada família és un món i el nen acostuma a ser el màxim perjudicat.
Per tan crec que el mestre ha de saver dins el possible l'entorn del nen i a partir d'allà treballar amb cada un d'ells de manera individual amb ell i si es necessari contribuir a la millora dels hàbits que el nen està rebent.

Fragment 3 :

capítol: ORDINADORS A L'AULA I UNA BONA FALDA ( frag. pàg 81)

Si els mestres no dibuixem de manera clara quins són els veritables fonaments de l'acte educatiu, és molt provable que la imparable onada de la tecnologia ens porti a oblidar que és més important entendre alguna cosa que poder accedir a totes les coses.


Finalment,he escollit aquest paràgraf perquè quan el vaig llegir el vaig tobar força interessant.La meva interpretació d'aquest paràgraf podria ser doble: per una banda l'enfocaria a l'abundància d'informació que hi ha actualment a la xarxa. Al punt on estem la recerca d'informació ja no es un problema perquè està a l'abast de qualsevol.
El que es realment important és trobar la informació adient i poder arribar a entendre la informació seleccionada.
Dit això,la segona interpretació possible seria el paper del professor que aprofitant l'allau d'informació podria deixar de banda l'aprenentatge mecànic dels darrers anys i fer que els alumnes aconseguissin dur a terme un aprenentatge més significatiu i d'aquesta manera poder arribar a assolir el model d'escola constructiva que moltes escoles encara no tenen.

primera entrada del nou curs

Web interessant amb material didàctic

En la meva darrera actualització vaig voler posar un vídeo que parlava de una conferència que s'havia realitzar i que es parlava de l'ensenyament aprenentatge amb les TIC , doncs bé tot segui m'agradaria deixa una web on he trobat una sèrie d'exèrcicis boníssim i molt complerts sobre totes les assignatures que es poden donar al llarg de primària.
La professora pot utilitzar aquestes activitats o bé com a complementar part del currículum que no han quedat prou enteses o fins i tot com a matèria principal per a treballar, també els nens ho podríen emprar com a material per estudiar per el seu compte.
Hi ha desde , exercicis, mapes conceptuals, explicacions sobre que s'apredrà..

Adjunto la web

i tot seguit adjunto un exercici per a nens de 5e de primària

bé com podreu veure posteriorment també són exercicis que poden ser utilitzats per alumnes amb problemes d'oïda , de visió...

Procès d'ensenyament-aprenentatge amb les TIC

Buscan per internet, he trobat una xarrada que es va fer el 26-27 de juny a Madrid sobre el procès d'ensenyament-aprenentatge amb l'ajuda de les TIC a l'aula.
He trobat també un vídeo on ens explica diversos moments d'aquella trobada i recull tots els moments importants i diverses opinions dels entesos que hi van assistir.
És un vídeo molt interessant :