Recitació

Dilluns vaig recitar el conte d'en Pere i el Llop a la classe de comunicació Oral Escrita i Digital i aquesta es la meva autoavaluació de l'activitat : Un cop feta la recitació, haver vist el vídeo d’aquesta uns quants cops i haver vist els meus companys fer les seves recitacions, m’agradaria començar parlant d’un dels punts on crec que vaig estar menys encertada. Es tracta de l’elecció del conte que vaig fer : El Pere i el llop. Vaig decidir fer aquest conte entre diverses opcions perquè hem sentia més segura amb un text narratiu que no pas amb un text de prosa o un monòleg. A més no sabia si els nervis em podrien jugar una mala passada i vaig decidir buscar un text senzill, conegut i que en el cas de no saber per on sortir pogués fer-ne de més i de menys. Però en vista de les propostes de la majoria dels meus companys potser va ser la més fluixeta en quant a contingut. Pel que fa a la recitació, crec que vaig tenir una presència escènica adequada ( amb una expressió corporal bastant bona però massa seriosa). El to de veu va ser clar i alt per la qual cosa es podia entendre tot el que deia amb facilitat. L’entonació tampoc va estar malament però amb el temps he d’intentar no ser tan lineal. Per últim dir que vaig tenir una petita entrebancada al final del conte però qualitativament i valorant tots els aspectes tant positius com negatius crec que per ser la primera recitació que feia de memòria no va estar tant malament. Això si, sempre hi ha coses que es poden i s’han de millorar. Aquestes però només es milloren amb la pràctica. Espero que a banda de fer una millor elecció en quan a la recitació la resta de factors d'aquí uns anys em surtin de manera natural i em senti còmoda i segura en totes les exposicions i recitacions que hagi de fer.

Penjo també el conte per que el pogueu llegir. i havia una vegada un petit pastor que es passava molt de temps cuidant de les seves ovelles i, com que a vegades s'avorria veient-les pasturar, molts cops s'empescava coses per a divertir-se. Un dia, va decidir que seria una bona pensada divertir-se a costa de la gent del poble que hi havia per allà a la vora. S'hi va acostar i va començar a cridar: -Socors! el llop! que ve el llop! Els vilatans, van agafar el que tenien a mà i corrents van anar a ajudar el pobre pastor que demanava auxili, però quan van arribar allà, es van adonar que tot havia estat un broma pesada del pastor. I es van enfadar, i molt! Quan ja els vilatans se n'anaven, al pastor li va fer tanta gràcia la broma que va pensar en repetir-la. I quan els vilatans ja eren prou lluny, va tornar a cridar - Socors! el llop! que ve el llop! Els vilatans, en tornar-lo a sentir, van començar a córrer un altre cop cap on era el noi per auxiliar-lo, pensant que, aquest cop si, s'havia presentat el llop i realment necessitava de la seva ajuda. Però en arribar on era el pastor, van veure'l per terra, rient de veure als vilatans còrrer armats amb el que van trobar. Els vilatans, aquest cop es van enfadar encara més. I se'n van anar. L'endemà, el pastor va tornar a pasturar amb les ovelles al mateix camp. Encara reia quan recordava còrrer als vilatans. Però no va comptar amb que aquell dia si que va veure acostar-se el llop. La por li va enviar el cos. En veure que s'acostava cada cop més, va començar a cridar - Socors! el llop! que ve el llop! que se'm menjarà totes les ovelles! Auxili! Però els vilatans, escarmentats del que havia passat el dia anterior, no en van fer cas. El pastor va veure com el llop ja estava apunt de llançar-se sobre les seves ovelles, i cridava cada cop més desesperat! -Socors! El llop! el llop! - però els vilatans en van continuar sense fer cas. I vet aquí un gat vet aquí un gos que aquest conte s'ha fos I va ser així com va veure, impotent, com el llop es llançava sobre les seves ovelles, ferint-ne unes quantes i enduent-se'n una per menjar.

Per últim penjo la grabació de la meva recitació :