dissabte, 10 d’octubre del 2009

Va de mestres, carta als mestres que comencen


Un cop feta la lectura d'aquest llibre,vull destacar algunes d'aquelles idees del llibre que m'han semblat més importants :
Fragment 1

1- Capítol NO TINGUIS POR DE TENIR POR ( fragment pàgina 21)

No es tracta de ser el mestre més intel·ligent,ni el més simpàtic,no es tracta ni tan sols de pretendre arribar a ser el capdavanter de la innovació educativa. Es tracta, senzillament,d'aprendre a fer tres accions ben concretes: mirar si quan arriben a l'escola porten l'esmorzar i la roba necessària, intuir si necessiten un petó a la galta i obrir el seu interès cap a les coses del nostre món [...].Has de tenir clar que els mestres que generen confiança són els que mai s'obliden.

Aquest fragment l'he escollit perquè hi estic totalment d'acord. Sovint un mestre pot ser el millor en quant a coneixements, noves tecnologies...Però potser els i falten aquelles qualitats més humanes. Pel contrari aquells professors que potser tenen alguna mancança en el camp dels coneixements són exel·lents comunicadors i tenen una gran empatia amb els alumnes.
Personalment recordo aquells professors que van voler saver més de mi i es van preocupar fins arribar a la confiança perfecta per tal de poder aprendre jo d'ells i ells de mi.
Per últim m'agradaria dir que van ser pocs els professors que van saver fer-ho vers aquells que mai van ser capaços d'aconseguir-ho.

Fragment 2

-Capítol ESCIL·LA I CARIBDIS ( fragment pàg. 109)

És troben 2 nens. El primer diu: a mi, un ordenador nuevo, una impresora de color, treinta y cinco juegos de gameboy, el láser-pistola especial, la estación orbital Selene, un equipo completo de buceo, el traje del Mad y la colección de vídeos de disney. ¿Y a ti?. L'altre respon: <<¡ Mi papá y mi mamá me han dado besos !>> I el primer acaba dient <>.

Aquest segon fragment l'he escollit perquè va més enllà del que és l'escola propiament dita.
És un exemple molt clar de la diversitat de nens que hi ha dins una escola (nens aviciats, superprotegits...)
El paper del mestre en aquests casos penso que es complicat ja que cada família és un món i el nen acostuma a ser el màxim perjudicat.
Per tan crec que el mestre ha de saver dins el possible l'entorn del nen i a partir d'allà treballar amb cada un d'ells de manera individual amb ell i si es necessari contribuir a la millora dels hàbits que el nen està rebent.

Fragment 3 :

capítol: ORDINADORS A L'AULA I UNA BONA FALDA ( frag. pàg 81)

Si els mestres no dibuixem de manera clara quins són els veritables fonaments de l'acte educatiu, és molt provable que la imparable onada de la tecnologia ens porti a oblidar que és més important entendre alguna cosa que poder accedir a totes les coses.


Finalment,he escollit aquest paràgraf perquè quan el vaig llegir el vaig tobar força interessant.La meva interpretació d'aquest paràgraf podria ser doble: per una banda l'enfocaria a l'abundància d'informació que hi ha actualment a la xarxa. Al punt on estem la recerca d'informació ja no es un problema perquè està a l'abast de qualsevol.
El que es realment important és trobar la informació adient i poder arribar a entendre la informació seleccionada.
Dit això,la segona interpretació possible seria el paper del professor que aprofitant l'allau d'informació podria deixar de banda l'aprenentatge mecànic dels darrers anys i fer que els alumnes aconseguissin dur a terme un aprenentatge més significatiu i d'aquesta manera poder arribar a assolir el model d'escola constructiva que moltes escoles encara no tenen.