dijous, 26 de novembre del 2009

Com parlar bé en públic




Com Parlar bé en públic



Fa unes setmanes vaig fer la lectura i posteriorment la realització d'un treball sobre el llibre Com parlar bé en públic.

Llegir aquest llibre tenia una finalitat i és poder adquirir tècniques, hàbits... que hem d'adquirir alhora de parlar en públic.

Degut a que la professió que hem escollit és la de mestres ahurem de fer-ho sobint i per això és molt important aprendre a fer-ho bé i estar assabentat de com poder fer-ho.
A l'assignatura comunicació oral escrita i digital, també farem diverses activitats on haurem de posar en pràctica el que hem llegit en aquest llibre. Farem un debat, una recitació i una exposició sobre el territori.

Escric també de que tracta cada capítol del llibre.
Capítol 1 : La importància de la comunicació oral
Capítol 2 : Com parlar en públic
Capítol 3 : El llenguatge oral
Capítol 4 : El llenguatge corporal
Capítol 5 : Tipus de mitjans audiovisuals : La informació visual
Capítol 6 : Com preparar un discurs : El guió
Capítol 7 : La introducció i la conclusió de la presentació oral o discurs
Capítol 8 : El desenvolupament de la presentació oral o discurs
Capítol 9 : Vuit exemples d’altres situacions comunicatives
- La conversa de contacte
- L’encàrrec o “briefing”
- La conversa telefònica
- L’entrevista per a buscar feina
- La compravenda
- La negociació
- La discussió
- El debat. Com fer de moderador

Per últim m'agradaria parlar d'una noticía que va sortir al diari QUE el passat dimarts 6 d'octubre i parlava de com s'havia de fer una bona exposició oral
a) si estem davant d'un professor que coneixem
b)si estem davant d'un tribunal examinador

Aquesta notícia comença dient: PARLAR AMB PÚBLIC NO ES FÀCIL PER A MOLTES PERSONES, I MÉS SI TENIM DAVANT A UN PROFESSOR O BE UN TRIBUNAL EXAMINADOR.

També ens diu que el pitjor aliat en aquests casos és la por al ridícul, l'ansietat,el quedar-se en blanc...

Per últim ens proposen algunes possibles solucions a aquests problemes com ara dur un esquema clar al cap, oblidar-te de la gent que tenim al davant...

He volgut comentar aquesta notícia amb aquesta entrada ja que és un reflex de la importància que té saber fer una bona exposició i aprendre a fer-la correctament.

dimecres, 25 de novembre del 2009

Recitació

Dilluns vaig recitar el conte d'en Pere i el Llop a la classe de comunicació Oral Escrita i Digital i aquesta es la meva autoavaluació de l'activitat : Un cop feta la recitació, haver vist el vídeo d’aquesta uns quants cops i haver vist els meus companys fer les seves recitacions, m’agradaria començar parlant d’un dels punts on crec que vaig estar menys encertada. Es tracta de l’elecció del conte que vaig fer : El Pere i el llop. Vaig decidir fer aquest conte entre diverses opcions perquè hem sentia més segura amb un text narratiu que no pas amb un text de prosa o un monòleg. A més no sabia si els nervis em podrien jugar una mala passada i vaig decidir buscar un text senzill, conegut i que en el cas de no saber per on sortir pogués fer-ne de més i de menys. Però en vista de les propostes de la majoria dels meus companys potser va ser la més fluixeta en quant a contingut. Pel que fa a la recitació, crec que vaig tenir una presència escènica adequada ( amb una expressió corporal bastant bona però massa seriosa). El to de veu va ser clar i alt per la qual cosa es podia entendre tot el que deia amb facilitat. L’entonació tampoc va estar malament però amb el temps he d’intentar no ser tan lineal. Per últim dir que vaig tenir una petita entrebancada al final del conte però qualitativament i valorant tots els aspectes tant positius com negatius crec que per ser la primera recitació que feia de memòria no va estar tant malament. Això si, sempre hi ha coses que es poden i s’han de millorar. Aquestes però només es milloren amb la pràctica. Espero que a banda de fer una millor elecció en quan a la recitació la resta de factors d'aquí uns anys em surtin de manera natural i em senti còmoda i segura en totes les exposicions i recitacions que hagi de fer.

Penjo també el conte per que el pogueu llegir. i havia una vegada un petit pastor que es passava molt de temps cuidant de les seves ovelles i, com que a vegades s'avorria veient-les pasturar, molts cops s'empescava coses per a divertir-se. Un dia, va decidir que seria una bona pensada divertir-se a costa de la gent del poble que hi havia per allà a la vora. S'hi va acostar i va començar a cridar: -Socors! el llop! que ve el llop! Els vilatans, van agafar el que tenien a mà i corrents van anar a ajudar el pobre pastor que demanava auxili, però quan van arribar allà, es van adonar que tot havia estat un broma pesada del pastor. I es van enfadar, i molt! Quan ja els vilatans se n'anaven, al pastor li va fer tanta gràcia la broma que va pensar en repetir-la. I quan els vilatans ja eren prou lluny, va tornar a cridar - Socors! el llop! que ve el llop! Els vilatans, en tornar-lo a sentir, van començar a córrer un altre cop cap on era el noi per auxiliar-lo, pensant que, aquest cop si, s'havia presentat el llop i realment necessitava de la seva ajuda. Però en arribar on era el pastor, van veure'l per terra, rient de veure als vilatans còrrer armats amb el que van trobar. Els vilatans, aquest cop es van enfadar encara més. I se'n van anar. L'endemà, el pastor va tornar a pasturar amb les ovelles al mateix camp. Encara reia quan recordava còrrer als vilatans. Però no va comptar amb que aquell dia si que va veure acostar-se el llop. La por li va enviar el cos. En veure que s'acostava cada cop més, va començar a cridar - Socors! el llop! que ve el llop! que se'm menjarà totes les ovelles! Auxili! Però els vilatans, escarmentats del que havia passat el dia anterior, no en van fer cas. El pastor va veure com el llop ja estava apunt de llançar-se sobre les seves ovelles, i cridava cada cop més desesperat! -Socors! El llop! el llop! - però els vilatans en van continuar sense fer cas. I vet aquí un gat vet aquí un gos que aquest conte s'ha fos I va ser així com va veure, impotent, com el llop es llançava sobre les seves ovelles, ferint-ne unes quantes i enduent-se'n una per menjar.

Per últim penjo la grabació de la meva recitació :

dilluns, 16 de novembre del 2009

Conferència Cibernàrium

Dilluns 16 de novembre de 2009 Dilluns16 de novembre vem començat la setmana d'activitats extraordinàries amb dues conferències; per una banda la conferència impartida per L'Eulàlia Bosch i d'altra banda la conferència al cibernàrium. En aquesta entrada vull parlar d'aquesta segona conferència. La conferència al cibernàrium ha tractat sobre la web 2.0 i l'educació al cibernàrium. Primerament ens han introduit amb una petita introducció que era i per a que s'utilitzava el cibernàrium ( centre d'alfabetització tecnologica, dirigit a majors de 16 anys i el qual imparteix càpsules de curta durada d'1h i tallers de 2h. Un cop explicada la informació general els senyors Manuel Pérez Tornero i el Santiago Tejedor han començat la xerrada amb una enquesta sobre les webs 2.0 que coneixiem entre elles el firefox, google notes,facebook...I val a dir que de 94, tan sols en coneixia 21). Seguidament ens han visualitzat un vídeo que explicava l'ús actual i passat que es feia sobre les tecnologíes i una de les dades que més m'ha cridat l'atenció es que els joves d'avui dia passem conectats o estem d'avant l'ordenador una mitjana de 4'5 hores la qual cosa és moltíssim temps.
La resta de la conferència ha girat entorn la web 2.0 portava a l'àmbit de l'educació i finalment es va realitzar un petit col·loqui on es podien plantejar preguntes de diversos tipus.

Aquí podem veure el vídeo que ens van passar durant la conferència:



Per últim i com a petita crítica m'agradaria dir que hem va semblar una conferència una mica feixuga ja que va ser molt llarga.

dissabte, 7 de novembre del 2009

Subtitular Vídeos Amb Dotsub

Check out this SlideShare Presentation:

eduwiki ( els cocodrils)

La pràctica de l'eduwiki l'hem feta sobre els cocodrils.