divendres, 30 d’octubre del 2009

GIMP


L'última sessió de processos vam treballar el programma GIMP.
Aquest programma serveix per editar fotos ( poder cambiar , tamany, fer collags...)

Hem va semblar un programma molt interessant i per això faig aquesta entrada i alhora penjo la meva pràctica.

Els portàtils a les aules ( pràctica col·loborativa amb docs de google)

dimecres, 28 d’octubre del 2009

Tal com és



Qui ets tu ?

La setmana passada a la classe de comunicació oral escrita i digital varem fer una exposició on cadascú havia de fer una foto a un company i comentar perquè havia escollit aquella foto. Jo vaig escollir fer la foto a la Mireia Casanovas.
La foto que li vaig fer és la següent:


La Mireia és una noia que té 18 anys, és baixeta, té el cabell castany i llarg i té un estil molt propi.
Des dels primers dies de curs tinc una relació molt especial amb ella i he descobert trets de la seva personalitat que m’han agradat molt i alhora sorprès.
És una noia molt independent, simpàtica, amigable, moguda... La veritat, es que té moltes qualitats positives però la que més em va cridar l’atenció des de el primer moment va ser la seva ESPONTANEÏTAT.
La Mireia mai saps per on et pot sortir. És imprevisible, i si peca d’alguna cosa és que en alguns moments no pensa el que diu o el que fa i actua de manera espontània i impulsiva.
Aquesta característica va ser la que vaig triar per fer la foto ja que és la que més em ressalta de la seva personalitat i manera de ser.
Per representar aquest tret de la seva personalitat vaig decidir que fos mitjançant una bombolla de xiclet que sortís de la seva boca ja que penso que és un element que surt de manera espontània i si treus més aire del necessari es trenca i t’esquitxa tota la cara. Penso que d’alguna manera és un paral•lelisme amb l’espontaneïtat; en alguns moments és bona però si sempre l’utilitzes se’t pot girar en contra.

dissabte, 10 d’octubre del 2009

Els estudiants i els mestres tenen masses vacances ?

Buscant noticies sobre educació per tal de poder comentar-les,e trobat un debat en el qual es questionava si els estudiants catalans tenen masses vacances.
I jo em pregunto :
els estudiants catalans fan massa dies de vacances? Tres mesos sense classe són necessaris per fer un altre tipus d'activitats i desconectar de l'estrés del curs o són massa dies i al final s'acaba perdent el temps i sense saber què fer? Què heu fet durant les vacances?

Contrastant informació al diari el País hi ha un article el qual afirma que a partir del curs vinent s'adelantarà l'inici del curs escolar uns dies i es farà una parada l'última setmana de febrer.
Jo em pregunto: Es necessari aquest canvi? o pel contrari perjudicarà diferents families?

Espero els vostres comentaris i reflexions sobre el tema.

Va de mestres, carta als mestres que comencen


Un cop feta la lectura d'aquest llibre,vull destacar algunes d'aquelles idees del llibre que m'han semblat més importants :
Fragment 1

1- Capítol NO TINGUIS POR DE TENIR POR ( fragment pàgina 21)

No es tracta de ser el mestre més intel·ligent,ni el més simpàtic,no es tracta ni tan sols de pretendre arribar a ser el capdavanter de la innovació educativa. Es tracta, senzillament,d'aprendre a fer tres accions ben concretes: mirar si quan arriben a l'escola porten l'esmorzar i la roba necessària, intuir si necessiten un petó a la galta i obrir el seu interès cap a les coses del nostre món [...].Has de tenir clar que els mestres que generen confiança són els que mai s'obliden.

Aquest fragment l'he escollit perquè hi estic totalment d'acord. Sovint un mestre pot ser el millor en quant a coneixements, noves tecnologies...Però potser els i falten aquelles qualitats més humanes. Pel contrari aquells professors que potser tenen alguna mancança en el camp dels coneixements són exel·lents comunicadors i tenen una gran empatia amb els alumnes.
Personalment recordo aquells professors que van voler saver més de mi i es van preocupar fins arribar a la confiança perfecta per tal de poder aprendre jo d'ells i ells de mi.
Per últim m'agradaria dir que van ser pocs els professors que van saver fer-ho vers aquells que mai van ser capaços d'aconseguir-ho.

Fragment 2

-Capítol ESCIL·LA I CARIBDIS ( fragment pàg. 109)

És troben 2 nens. El primer diu: a mi, un ordenador nuevo, una impresora de color, treinta y cinco juegos de gameboy, el láser-pistola especial, la estación orbital Selene, un equipo completo de buceo, el traje del Mad y la colección de vídeos de disney. ¿Y a ti?. L'altre respon: <<¡ Mi papá y mi mamá me han dado besos !>> I el primer acaba dient <>.

Aquest segon fragment l'he escollit perquè va més enllà del que és l'escola propiament dita.
És un exemple molt clar de la diversitat de nens que hi ha dins una escola (nens aviciats, superprotegits...)
El paper del mestre en aquests casos penso que es complicat ja que cada família és un món i el nen acostuma a ser el màxim perjudicat.
Per tan crec que el mestre ha de saver dins el possible l'entorn del nen i a partir d'allà treballar amb cada un d'ells de manera individual amb ell i si es necessari contribuir a la millora dels hàbits que el nen està rebent.

Fragment 3 :

capítol: ORDINADORS A L'AULA I UNA BONA FALDA ( frag. pàg 81)

Si els mestres no dibuixem de manera clara quins són els veritables fonaments de l'acte educatiu, és molt provable que la imparable onada de la tecnologia ens porti a oblidar que és més important entendre alguna cosa que poder accedir a totes les coses.


Finalment,he escollit aquest paràgraf perquè quan el vaig llegir el vaig tobar força interessant.La meva interpretació d'aquest paràgraf podria ser doble: per una banda l'enfocaria a l'abundància d'informació que hi ha actualment a la xarxa. Al punt on estem la recerca d'informació ja no es un problema perquè està a l'abast de qualsevol.
El que es realment important és trobar la informació adient i poder arribar a entendre la informació seleccionada.
Dit això,la segona interpretació possible seria el paper del professor que aprofitant l'allau d'informació podria deixar de banda l'aprenentatge mecànic dels darrers anys i fer que els alumnes aconseguissin dur a terme un aprenentatge més significatiu i d'aquesta manera poder arribar a assolir el model d'escola constructiva que moltes escoles encara no tenen.